La festa de Nadal i els Pessebres

.

- 2003 -
.

Ignasi Carbonell

.

Parròquia

.

Sant Salvador de Polinyà

.

.

L‘àbsida de Sant Salvador de Polinyà
Aquesta església parroquial, és situada entre Sabadell i Granollers, no gaire lluny de la ciutat de Barcelona. En l’absis de la nau central hi havia pintures murals romàniques força deteriorades amb escenes del misteri de la Nativitat de Jesús, que daten de l’any 1122. Aquests frescos, foren extrets i traslladats per a la seva conservació al Museu Diocesà de Barcelona.

L'àbside central
.

Recentment s’han descobert noves pintures murals de fora de l’absis de la mateixa època. Són representacions de l’Apocalipsi i escenes de la Passió. Per poder descriure la situació de cada escena de les pintures, cal dividir l’absis en tres zones; zona alta, central i inferior. La zona alta anomenada volta celestial o mitja cúpula. La zona central pot tenir més d’un nivell, el més alt fóra sempre el nivell dels profetes, reis i apòstols o sants; el segon fóra per el nivell de símbols o sants. Al nivell inferior hi ha la zona on se sol trobar la imitació d’unes cortines. Sovint, s’hi pot veure un personatge entremig, que sol ser el donant de la pintura. No és, però, el cas de Polinyà.

.
La fugida a Egipte
.

L’exhibició de aquests frescos en el Museu Diocesà de Barcelona permet al públic en general de poder gaudir més des detalls, per tal d’admirar el treball realitzat per l’artista, fa ja gairebé nou segles.

Fent una primera lectura de la pintura mural, en la volta celestial o mitja cúpula s’aprecia la Mare de Déu entronitzant el seu fill assegut a la falda. No s’observa la típica mendorla, que la sol envoltar, dels colors de l’arc de Sant Martí com la de Santa Maria de Taüll (Lleida) o com el frontal de l’església parroquial d’Espinelves (Barcelona) i altres esglésies.

«L'Agnus Dei»

Als peus de la Mare Déu i damunt la finestra central hi ha l’Anyell de Déu “Agnus Dei”, és dins d’un halo cruciforme, ja que l’anyell simbolitza Jesús.

En la zona central hi ha quatre escenes del misterí del Nadal

.

Dins de la zona central sols hi ha un nivell de representació; són quatre escenes del misteri de la Nativitat de Jesús. Cadascuna és separada de la següent per una finestra. El primer quadre correspon a l’Anunciació de Maria. El segon és la Visitació de Maria a la seva cosina Elisabet. La tercera escena és el Pessebre. El quart i l’últim és l’Anunciata als Pastors de Betlem.

Si es fa una segona lectura de forma més pausada de les pintures murals, se’n poden observar noves definicions. En la volta celestial s’aprecia que la Mare de Déu reposa entronitzant el seu fill al poble entre dues palmeres amb els seus fruits que li fan de mendorla. El costat dret la pintura ha desaparegut. A l’esquerra s’hi aprecien dos peus d’home. Es desconeix la veritable identitat del personatge. Podria ser Sant Josep? Si així fos, fóra l’escena d’un descans, ja que transcorre durant el llarg camí de Palestina a Egipte (la fugida a Egipte). En els evangelis apòcrifs, que fan referència de la fugida a Egipte es llegeix; que les palmeres s’inclinaren durant al pas de la Sagrada Família, oferint-los els fruits. Els dàtils dolços i nutritius, i els cocos amb el seu conegut suc refrescant. Ara ja es pot comprendre millor aquesta volta celestial o mitja cúpula.

L'Anonciació

L'Anonciació de l'Arcàngel a Maria

.

El primer quadre de la zona central es una escena de l'Anunciació de l'Aarcàngel a Maria. Part del cos i els peus de l'Arcàngel desaparegueren per les humitats de l'església. L'Arcàngel apareix dempeus però, sens dubte, no toca de peus a terra (està enlairat), si no fos així fóra més alt que Maria. Ella també dempeus i sorpresa segueix trepitjant el terra.

Visitació de Maria a la cosina Isebel

El segon quadre tracta de la salutació i retrobada entre Maria i la seva cosina Elisabet. Els marits hi són presents, es troben en un segon terme. Josep gairebé semiamagat darrere d'un arc i Zacaries de l'altre.

El Naixement en la Santa Cove de Betlem

La tercera escena és la més completa, es la Nativitat de Jesús i representa dues escenes en un sol quadre. En la part alta, en el fons de la cova de Betlem, s’hi veu un pessebre amb el Nen Jesús. Sembla que Jesús tingui el cap damunt d’un coixí, es confon amb un bou molt mal dibuixat o conservat defectuosament. Maria és estirada en un llit de llarges potes i al capdamunt té un original coixí. Als peus de Jesús, hi ha el cap d’un ase i al seu davant mig amagat Sant Josep que torna amb dues col·laboradores per ajudar Maria.

El primer bany de Jesús

.

Josep quan veié que Maria anava de part, marxà a la ciutat de Betlem a la recerca d’una comadrona. Quan Josep arribà amb les col·laboradores, Salomé i Zelomi a l’estable, Maria estava admirant el seu fill acabat de néixer. Aleshores les dues dones s’afanyaren a banyar Jesús. Josep i Maria admiraven com feien net el fill. El rentaren en un cossi de fusta amb aigua fins a la cintura. És una escena de les més entranyables descrites en els escrits apòcrifs. A més, és un quadre que ens ha de sorprendre, ja que té una doble representació de Jesús en un sol entorn. Jesús està descansant en el pessebre i també el banyen. Les dues escenes queden ben definides dins l’espai de l’estable.

Anunciata

Anunciata en els Pastors

.

La quarta i última escena s’inicia damunt la finestra que separa la Nativitat i l’Anunciata la dels Pastors de Betlem. L’àngel pregoner vola per damunt la finestreta i anuncia el naixement de Jesús als Pastors de Betlem. Ell arriba fins als Pastors volant, donant-los la benedicció com a símbol de pau i fraternitat. Tanmateix, en l’escena sols s’aprecia l’àngel, un arbre on és enfilada una cabra i també hi ha dues ovelles ajagudes a la soca. Els pastors han desaparegut per causa de l’ambient humit.

La singularitat de la pintura mural esdevé una veritable joia pessebrística en el Museu Diocesà de Barcelona i del Principat de Catalunya.

Amics, recordeu-vos de visitar el Museu Diocesà de Barcelona quan aneu a fer les compres de la Fira de Santa Llúcia, apropeu-vos-hi i així admirareu, recordareu i observareu l’obra d’art qué és aquesta pintura mural al fresc romànica de Sant Salvador de Polinyà, del segle XII.